“LOS NIÑOS DE LOS CUENTOS”

Por J.L. GARCÍA SANCHEZ Y M.A. PACHECO.

Un dia els nens que vivien dins dels contes es van començar a enfadar. Ventafocs, Blancaneu, Polzet, Mowgli, Caputxeta, Hänsel i Grettel, Peter Pan, el Sastret Valent, i tots els altres nens que viuen en els contes.

Així és que van decidir marxar-se dels llibres. Des d’aquell moment les avies es van oblidar del que era contar un conte, i els nens van començar a avorrir-se. Tots els nens del món s’avorrien.

Els pares del món es van reunir i van exigir als personatges dels contes que tornessin immediatament. Els personatges van dir que no pensaven tornar, i els van explicar les seves queixes:

Hänsel i Grettel volien anar al col·legi i no estar sempre tancats menjant xocolata a la casa de la bruixa.

Mowgli estava fart de viure en la selva. Volia viure en una ciutat on hi hagués més nens i menys animals.

A Caputxeta el molestava passar-se el dia espantada pel llop.

Blancaneu no podia suportar a la seva madrastra.

Polzet no volia ser abandonat en el bosc al costat dels seus germans.

Ventafocs estava cansadísima de treballar.

Quan els nens dels contes van acabar de contar les seves queixes, els pares es van quedar molt sorpresos, però es van sorprendre més encara quan els seus propis fills van dir que molts d’ells tenien els mateixos problemes. Uns passaven fam, uns altres no tenien col·legis, alguns estaven desatesos per les persones majors, bastantes sofrien por i maltractaments, i damunt s’havien quedat sense contes!

En sentir allò els nens dels contes es van quedar preocupadísimos. Van parlar molt entre ells, i per fi van dir als pares: “hem pensat que com les nostres aventures sempre acaben bé, i a més ja ens hem acostumat a elles, no ens importa tornar als contes. Però només ho farem si vosaltres compliu aquestes deu condicions amb els vostres nens.”

I els van donar un paper amb els drets del nen:

PRINCIPI 1

El nen gaudirà de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets seran reconeguts a tots els nens sense cap excepció ni distinció o discriminació per motius de raça, color, sexe, idioma, religió, opinions polítiques o d’una altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o una altra condició, ja sigui del propi nen o de la seva família.

PRINCIPI 2

El nen gaudirà d’una protecció especial i disposarà d’oportunitats i serveis, dispensat tot això per la llei i per altres mitjans, perquè pugui desenvolupar-se física, mental, moral, espiritual i socialment en forma saludable i normal, així com en condicions de llibertat i dignitat.

En promulgar lleis a aquest efecte, la consideració fonamental al fet que s’atendrà serà l’interès superior del nen.

PRINCIPI 3

El nen té dret des del seu naixement a un nom i a una nacionalitat.

PRINCIPI 4

El nen ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Tindrà dret a créixer i desenvolupar-se en bona salut; a aquest efecte hauran de proporcionar-se, tant a ell com a la seva mare, cures especials, fins i tot atenció prenatal i postnatal. El nen tindrà dret a gaudir d’alimentació, habitatge, esbarjo i serveis mèdics adequats.

PRINCIPI 5

El nen física o mentalment impedit o que sofreixi algun impediment social ha de rebre el tractament, l’educació i la cura especials que requereix el seu cas particular.

PRINCIPI 6

El nen, per al ple i harmoniós desenvolupament de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l’empara i sota la responsabilitat dels seus pares i, en tot cas, en un ambient d’afecte i de seguretat moral i material; excepte circumstàncies excepcionals, no haurà de separar-se al nen de poca edat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tindran l’obligació de cuidar especialment als nens sense família o que manquin de mitjans adequats de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses convé concedir subsidis estatals o d’una altra índole.

PRINCIPI 7

El nen té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en les etapes elementals. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d’igualtat d’oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social, i arribar a ser un membre útil de la societat. L’interès superior del nen ha de ser el principi rector dels qui tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat incumbeix, en primer terme, als seus pares.

El nen ha de gaudir plenament de jocs i recreacions, els quals han d’estar orientats cap a les finalitats perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran per promoure el gaudi d’aquest dret.

PRINCIPI 8

El nen deu, en totes les circumstàncies, figurar entre els primers que rebin protecció i socors.

PRINCIPI 9

El nen ha de ser protegit contra tota forma d’abandó, crueltat i explotació. No serà objecte de cap mena de tràfic.

No haurà de permetre’s al nen treballar abans d’una edat mínima adequada; en cap cas se li dedicarà ni se li permetrà que es dediqui a ocupació o ocupació algun que pugui perjudicar la seva salut o la seva educació o impedir el seu desenvolupament físic, mental o moral.

PRINCIPI 10

El nen ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra índole. Ha de ser educat en un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves energies i aptituds al servei dels seus semblants.