Videoteca

Per a Sidney Poitiers a Rebelión en las Aulas, la solució es "Chiquillos".

American history X

 

Dirigida per Tony Kaye.

 

Hem utilitzat aquesta pel·lícula en processos terapèutics, o simplement per començar una reflexió sobre els prejudicis i les ideologies. Com són les nostres relacions amb els altres quan ens considerem posseïdors de l’única i veritable veritat, i com una experiència humana que contradigui aquestes creences pot desmuntar el nostre món i qüestionar-nos  tot allò en el que havíem cregut. Les creences ens separen de les experiències i les ideologies de les persones, però les persones poden desmuntar ideologies i mostrar-nos el món com mai pensàvem que el veuríem.

 

És una pel·lícula que s’ha d’agafar amb ganes, intensa i apassionant, que no deixa lloc a la indiferència.

La naranja mecánica

 

És una novel·la d’Anthony Burgess, publicada en 1962 i adaptada per Stanley Kubrick.

 

Clàssic utilitzat segons la conveniència de qui ho veu. Tracta el tema de la violència sense embuts. Conté imatges dures. Fomenta una reflexió sobre com entenem la violència, com la gestionem, la tractem. Planteja si a vegades el remei és pitjor que la malaltia. Va crear un gran enrenou quan es va estrenar, i cinematogràficament ha rebut interminables lloances. El seu contingut ha sigut molt criticat i qüestionat, però per descomptat no deixo lloc a la indiferència. Imprescindible un debat posterior, ja que no hi haurà dues persones que captin les mateixes idees.

Los chicos no lloran

 

Requiere digestión, ganas de pensar, sentir y disfrutar de lo bonito que es el conjunto de la vida, aunque haya capítulos difíciles.

Amb el tema de la sexualitat, el gènere, el sentir-se home o dona com a assumpte central de la pel·lícula, aquesta història tracta en realitat sobre la soledat, el sentiment d’acceptació personal, l’acceptació dels altres, o com un mateix pot utilitzar les aparences per a trobar-se o distanciar-se dels altres. Quan desapareixen les aparences i un mostra les seves vulnerabilitats, existeix qui rebutja el tot per la part, i existeix qui estima el tot sense perdre’s en la part, incloent-la, acceptant-la, mimant-la, sabent que sense aquesta part, el tot no és ni complert ni autèntic.

 

Requereix digestió, ganes de pensar, sentir i gaudir del bonic que és el conjunt de la vida, malgrat hi hagi capítols difícils.

La historia interminable

 

Dirigida per Wolfgang Petersen, adaptada de la novel·la de Michael Ende.

 

Molts la recordareu, i serà perquè som una nostàlgics però recomanem que les noves generacions no deixin de conèixer-la. Encara que no compleixi amb les últimes tendències estètiques, ni quant a efectes ni quant a alta definició. Aquesta història ens segueix retornant a l’apassionant de la infància, i segueix captivant i desenvolupant la capacitat d’imaginar dels més petits.

 

Amarar-se de la tendresa que transmet i atrevir-se a somiar és l’única cosa que fa falta.

Mundos lejanos (El Circo del Sol)

 

Per a tots aquells que no reuneixen temps o diners suficients per a poder anar a veure’ls, ara podem portar el seu art a casa.

 

Un espectacular recorregut per l’interior del màgic invent del circ que ens mostra la màgia dels espectacles. La música, el color, les acrobàcies i tot allò que transmeten en conjunt, que ja sabem que el tot és més que la suma de les parts, ens submergeix en un viatge lluny d’aquest món.

 

Si us ve de gust desconnectar una estona i submergir-vos en un món de fantasia on sembla que el impossible no costa res, si us ve de gust somiar desperts... què apugi el teló!

Manolito gafotas

 

Dirigida per Miguel Albaladejo, adaptada de la sèrie de novel·les escrita per Elvira Lindo.

 

La història d’aquest nen i la seva família encara és capaç de captivar a grans i petits. Potser aquest pel·lícula ens mostra com poder extreure alguna cosa gran i divertida del aparentment petit i sense importància.

 

Com en un exercici de teràpia narrativa, se’ns escaparà la rialla en un ambient cru, valorant des de les il·lusions d’un nen, el que per a molts composa la rutina diària. Potser podem aprendre a passar per les mateixes coses dia a dia d’una manera diferent.

Binta y la gran idea

 

És un curtmetratge dirigit per Javier Fesser, el de Gomaespuma, us sona?

 

Què us imagineu quan penseu en Àfrica? I en els nens africans?, segurament el que els medis de comunicació s’obstinen que imaginem. De vosaltres depèn imaginar altres coses.

 

Serà perquè ens ha sigut molt útil la teràpia narrativa, o serà perquè nosaltres ens obstinem en veure la muntanya de la vida des de tots els angles possibles, que aquest curtmetratge ens encanta.

 

Només us robarà 30 minuts de les vostres vides, per`potser us canvia la visió sobre algunes coses, perquè sobre aquest curt hi ha una mirada molt especial.

Patch Adams

 

Dirigida per Tom Shadyac.

 

Ets un idealista? Encara creus que el món pot canviar?, has de veure aquesta pel·lícula. Potser per als que comencen en aquesta àrdua tasca aquesta pel·lícula els suposa un alè d’esperança i energia. Potser per als que portin més temps caminant el camí i ja s’hagin adonat de que no és una tasca fàcil i de que el món i la vida et posen moltes travetes, suposi recuperar una mica del que van imaginar quan van començar a caminar.

 

Entre la comèdia i el drama, entre la il·lusió i la duresa, es desenvolupa aquesta entranyable i terrible història i potser també totes les nostres vides.

 

Un somni, o una gran aposta per la coherència, vosaltres decidiu.

El indomable Will Hunting

 

Dirigida per Gus Van Sant.

 

La pel·lícula ens mostra la vida d’un jove superdotat, procedent d’un barri marginal, i com els adults intenten transformar al noi perquè deixi la delinqüència i tregui partit al seu talent.

 

Travessa diferents situacions amb psicòlegs, terapeutes, assistents socials, i ajudants varis. Ens farà riure mostrant-nos com aconsegueix treure’s de sobre a tots. Només quan un d’ells li mostra el seu cor aconsegueix penetrar en el del noi.

Potser el més interessant en la trama siguin les preguntes que es deriven quant a què és l'èxit, o què suposa triomfar en la vida, a més d'interessants reflexions quant a l'amor o les cuirasses que tots usem en relacionar-nos.

Requiem por un sueño

 

Dirigida per Darren Aronofsky.

 

Solem usar aquesta pel·lícula per al treball que realitzem amb adolescents. Pot servir-vos com una eina sensibilitzadora o almenys provocadora de debats i reflexions interessants.

 

Per si voleu indagar en el món de les drogues, tant legals com il·legals, la pel·lícula mostra a la perfecció com evoluciona una addició, des dels temps gloriosos fins a la decadència.

 

És una pel·lícula moderna i atractiva, que s’ocupa d’ensenyar-nos la transformació de la vida a través de les drogues. La música i els efectes tècnics ens permetran experimentar-ho de primera mà.

Donde viven los monstruos

 

Dirigida per Spike Jonce l’any 2009.

 

On viuen les nostres pors? On va a parar la ràbia? Poden ser amics el conformisme i la rebel·lia? En aquesta pel·lícula, realitzada a partir del conte de Maurice Sendak, veiem com un nen s’endinsa a la terra dels monstres i aconsegueix no només fer-se el seu amic, sinó que el proclamen rei i confiar en ell perquè els ajudi a sentir-se més lliures i feliços. Al llarg de la pel·lícula descobrim com amb imaginació i tendresa podem arribar a jugar amb els nostres monstres i decidir com i quan abandonar-los.

 

El bola

 

Película dirigida per Achero Mañas l’any 2000.

 

Aquesta pel·lícula va denunciar en el seu moment el maltractament infantil, realitat que desgraciadament ha trigat a rebre una resposta per part de la societat.

 

Però més enllà del caràcter de denúncia a aquesta realitat, la pel·lícula ens compromet i qüestiona, quant a la nostra responsabilitat per ser agents del canvi com a ciutadans i veïns.

 

Al mateix temps Achero Mañas, ens explica allò que no es veu, la dura realitat que hi ha darrere d’un blau i un maltractament.

 

Una pel·lícula en la qual la por, gran protagonista, pot veure’s.

 

Planta cuarta

 

Pel·lícula espanyola dirigida per Antonio Mercero l’any 2003.

 

Algú ha sentit algun cop que la seva vida es converteix en un drama? Que la situació o les circumstàncies superen tot allò que pogués merèixer la pena en la vida?

 

Deien en un llibre “tant de bo no ens toqui viure mai tot allò que com a éssers humans som capaços de suportar”.

 

Les marxes d'uns nens a la planta d'oncologia infantil potser ens inspirin i ens facin veure que tot i que tot es posa molt negre, sempre hi ha formes de trobar una mica de llum. Al crit de no som coixos, som collonuts!, I amb un gust agredolç, els xavals ens arrencaran rialles i somriures.

La princesa prometida

 

Dirigida per Rob Reiner i escrita pel guionista William Goldman.

 

Fa molt que aquesta pel·lícula ja no està a les cartelleres dels cinemes, però sens dubte Iñigo Montoya segueix gravat a la nostra memòria.

 

Malgrat decorats antics, els curiosos personatges i les aventures dels protagonistes segueixen tenint un encant especial que captiva als nens. Si voleu reviure l’emoció d’un avi explicant-nos un conte un dia de fer llit per malaltia, i recobrar la capacitat d’imaginar històries fabuloses i impossibles, us la recomanem.

El triunfo de un sueño (August Rush)

 

Pel·lícula dramàtica nord-americana de 2007, dirigida per Kirsten Sheridan.

 

August és un nen que viu en un orfenat, i que empren un llarg viatge entestat en trobar i conèixer als seus pares. La música li marcarà el camí.

 

Pel·lícula que defensa l’obstinació i la lluita per seguir allò que es vol o allò en que es creu, sense importar des d’on es parteixi, per molt difícil o impossible que pugui semblar.

 

Aquest pel·lícula es un halo de força per a no rendir-se, un crit per mantenir viva l’esperança dels propis somnis.

 

Pels quals us agradi la bona música i l'atrevit de barrejar el clàssic amb el rebel. Per tots aquells que gaudeixin veient el clares que tenen les coses els nens i vulguin delectar-se amb la seva valentia.

Cadena de favores

 

Pel·lícula nord-americana del 2000, dirigida per Mimi Leder.

 

Una altra de nens, com no!, però aquesta vegada per posar de manifest la innocència en la seva mirada, la seva sensibilitat i aquest sentit tan especial i genial per entendre el món.

El protagonista, ha de fer un treball de classe, el seu nou professor veurà alguna cosa especial en ell i la “cadena de favors” canviarà les seves vides.

 

En un món dominat per la competició, l’ individualisme i la solitud, aquesta pel·lícula ens recorda, a través de la mirada d’un nen, que els del nostre voltant també són persones.

La realitat la construïm nosaltres, i per tant, entre tots podem fer que algunes coses canviïn.

Pipi Calzaslargas

 

Pipi Calzaslargas (llibre i sèrie de televisió), creada per Astrid Lindgren.

 

Sens dubte Astrid fou ja en la seva època una gran innovadora en temes de pedagogia i comprensió del món infantil.

 

Malgrat a que en el seus inicis, i potser alguns avui dia, la titllessin d’un material poc modèlic, des del nostre punt de vista té un gran valor didàctic.

Les reflexions sobre una llibertat original i ven entretinguda poden resultar de gran utilitat en els nostres dies.

 

Es tracta d’un gran homenatge a la imaginació i la creativitat d’un nen, al qual se’l presenta com a una persona digna del mateix respecte que un adult.

 

Divertida, curiosa i descarada, Pipi ens dóna pistes respecte a tot el que pugui resultar atractiu i una experiència d’aprenentatge per a un nen.

Big Fish

 

Si la teva parella el poses les banyes voldries saber-ho? Sou defensors de la veritat sobre totes les coses? Potser aquesta pel·lícula us faci canviar d’opinió.

 

Recorrereu la vida d’un pare explica contes, i a mesura que transcorre la pel·lícula dubtareu del verídic o del fantàstic. Amb una gran dosi de fantasia, humor i imaginació, prepareu-vos per embolicar-vos de tendresa.

 

Potser sigui aquesta la meravella de la vida, la possibilitat de convertir-la en un conte, en una història o en una bona pel·lícula que valgui la pena veure.

La Celebración

 

Magnífica pel·lícula que posa de manifest els processos emocionals, humans i familiars desencadenats per un abús sexual.

 

En la pel·lícula s’exagera tot allò del que es parla, i s’exhibeixen les relacions socials i familiars més habituals.

 

Potser no són tan nocius els actes en sí mateixos, com tot el que fem amb ells.

 

Pel·lícula dura, és important agafar-la amb energia.

No sólo duelen los golpes. (Pamela Palenciano Jódar)

 

Pamela ens explica la seva història en format monòleg que pot resultar molt àcid. Aborda temes tan amplis com l’educació diferenciada per gèneres i com repercuteix això en les relacions interpersonals que establim homes i dones, però ho fa des de l’experiència i en un llenguatge proper on és possible que ens veiem retractats.

 

Es tracta d’un taller que s’imparteix principalment en instituts, dirigit a xavals, i al adolescent que tots seguim portant dins. Per si no teniu oportunitat de veure-ho en directe, us deixem l’enllaç de YouTube (clic aquí), on el teniu penjat en 7 parts.

 

Podeu utilitzar-lo com a eina per treballar amb criatures o per a vosaltres mateixos. Potser prendre consciència, sigui el primer pas.

¡Hazte socio/a!

Número de cuenta:

IBAN ES91 3023 0069 81 5675329410

Contacta

Chiquillos y en el Campo

L'Espluga de Francolí (Tarragona)

+34 609 686 508

info@chiquillosyenelcampo.org

El Planeta Transparente

Links:

"Los niños son el espejo que exagera el mundo de los adultos."

Igor Mansevich

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio Recomendar esta página Recomendar esta página
© Asociación Chiquillos y en el Campo